Tipografia – Treballs Finals

A l’assignatura de Tipografia –impartida per Nikita Bashmakov i parcialment per Enric Jardí i Albert Corbeto– hem estudiat la història de la tipografia i la carga semàntica de la lletra per aprendre a explotar el seu potencial visual, construint i jerarquitzant sistemes tipogràfics complexes, tenint en compte l’elecció de la tipografia, la composició i el format.

Vam començar coneixent i practicant els inicis de la cal·ligrafia, amb l’objectiu d’entendre el perquè de la forma de les lletres.

Un cop enteses les variables tipogràfiques i què tenir en compte a l’hora d’escollir una lletra i no una altra, vam fer un exercici de tipografia experimental per posar-ho en pràctica. Així, utilitzant únicament tipografia, vam haver d’il·lustrar lliurement l’espectacle d’en Freddie Mercury i la Montserrat Caballé que va tenir lloc al 1988, quan van cantar junts a Montjuïc “Barcelona”. Aquests són alguns dels treballs resultants:

 

Ander Zanguitu

Carla Barrenetxea

Marta Font

Paula Soler

Sonia Recuenco

 

Com a treball final d’assignatura, el repte era conceptualitzar i dissenyar una revista des de zero, tenint en compte les eleccions tipogràfiques, la jerarquització de la informació, l’organització, la legibilitat, la composició, la seqüència i el format. A continuació us deixem algunes de les publicacions resultants:

subalterna – Ander Zanguitu

Multisound – Kenzie Yoshimura

Momento – Nele Kempenaers 

Ciclismo Urbano – Raquel Palomar

Ens visiten en Carles Murillo i en Lluís Serra

A l’assignatura de Projectes d’Identitat Gràfica, impartida per Xavier Alamany, els i les alumnes, de manera individual, estan treballant en la conceptualització d’un esdeveniment que tindria lloc al barri de Montbau, i en el disseny de la seva identitat gràfica.

Fa uns dies van tenir l’oportunitat d’ensenyar els seus projectes a en Carles Murillo i en Lluís Serra, dissenyadors gràfics. Aquests els i les van tutoritzar individualment, dedicant-los a tots i totes el temps necessari i aportant-los consells i referències que els poguessin ser d’utilitat per sumar valor als seus projectes.

Producció Gràfica – Treballs Finals

A l’assignatura de Producció Gràfica, impartida per Lluc Massaguer, s’estudien els suports, els processos i les tècniques d’impressió en arts gràfiques, així com la preparació d’originals que després seran reproduïts. Es treballen les tècniques bàsiques per a aconseguir l’autogestió de l’alumnat en el disseny dels impressos. A continuació es presenten alguns dels treballs finals de l’assignatura.

 

Utilització de materials naturals com a plantilles per a serigrafia – Cecelia Wood

L’objectiu d’aquest projecte era explorar les possibilitats gràfiques de les plantilles per a serigrafia creades a partir de materials naturals, amb la finalitat de descobrir quins efectes pot generar aquesta tècnica. Per a les plantilles s’han utilitzat fulles, plantes i teixits naturals com el cotó i el jute. Amb la intenció de multiplicar el número de possibilitats gràfiques, s’ha treballat aquestes plantilles tant amb emulsió com sense ella, per tal de generar resultats diversos. La fi del projecte és aprofundir en la creació d’imatges de forma completament manual, prescindint de programes com Photoshop i Illustrator. Algunes de les conclusions que se’n treuen són que gairebé qualsevol cosa plana pot ser insolada o utilitzada com a plantilla per a generar gràfics, i que una de les avantatges dels processos manuals és la possibilitat de que es generin resultats inesperats.

 

Zer dio suak? – Ander Zanguitu

Aquest projecte s’ha basat en l’experimentació de tintes mitjançant la tècnica de la serigrafia, creant tintes a partir dels pigments de materials cremats. La raó de la utilització de productes cremats radica en el context de Barcelona, en concret en la post sentència del Procés. Què significa el foc? Què es vol comunicar mitjançant aquest? Es pot transmetre la força metafòrica, social o històrica del foc amb la tinta i la utilització d’aquesta? El nom del projecte “Zer dio suak?” (Què diu el foc?) s’utilitza no per preguntar al foc totes aquestes preguntes, sinó per exposar-les i deixar-les a l’aire. S’ha volgut portar el caràcter crític del foc al disseny gràfic.

 

Ecoedició – Nele Kempenaers

Com poden les decisions preses per una dissenyadora gràfica o un dissenyador gràfic influir en l’impacte ambiental del seu disseny? Aquesta és la pregunta a partir de la qual sorgeix aquest projecte d’investigació. El treball conté un anàlisi de les pràctiques ecològiques de les impremtes Cevagraf i Vanguard Gràfic i explica el que les dissenyadores gràfiques i els dissenyadors gràfics han de saber sobre ecoedició i com poden trobar la impremta i el paper adequat. Tot i que la sostenibilitat pot ser molt complexa, és la responsabilitat de la dissenyadora o el dissenyador superar aquests reptes i mantenir una postura crítica al respecte.

Núria Saban de Llos& a Eina

Ens visita Núria Saban programadora de Llos&

El 28 de maig ens va visitar Núria Saban, ex-alumna d’Eina, “Web developer, Frontendpadawan, html, css, js”. Així és com es defineix a la seva web. Ens va explicar quins havien estat els seus passos fins assolir el que havia somiat: ser membre de Llos&. A l’acabar la carrera, es va iniciar en un estudi d’arquitectura durant cinc anys, treballant com a maquetadora. Després, va estar dos anys pel seu compte amb diversos clients, com la Fundació Mies van der Rohe. Cansada de la pluriocupació, va decidir llençar-se de cap a la programació i al món web, que era el que més li agradava. Així va entrar a Llos&.

La seva intervenció comença amb els problemes que sorgeixen amb els dissenyadors gràfics. Ens fa una llista de quins són els aspectes bàsics que un dissenyador hauria de detallar al seu treball perquè a programació poguessin començar bé sense que després hi hagi molts canvis. Per al desenvolupament d’un lloc web, el format en que arriba un projecte al programador és molt important.

Ens mostra els avantatges que té el programa Sketch per a la seva feina. També ens comenta que els dissenyadors tampoc pensen en les diferents mesures de pantalla de cada dispositiu (els media queries, les alçades i amplades de pantalla, molt diferents en cada dispositiu). “Si saps quines aplicacions poden tenir els media queries i jugar-hi, et marques una web molt més guai”, ens diu la Núria. Ens explica també que dissenya segons el criteri mobile first, és a dir, que el disseny es basa en la versió per a mòbil. A partir d’aquest, va afegint media queries segons vagi creixent l’amplada de la pantalla.

Ens explica que l’accessibilitat és molt important, no només per a aquells qui la necessiten, sinó per a tothom: navegar per la web seria molt més còmode per a tots. Arrel d’això, ens parla de tipografia i adverteix que en un lloc web no pot utilitzar-se tipografia de menys de 16 px. I, si n’hi ha, ha de ser per a coses molt secundàries. També ens comenta una altra cosa que els dissenyadors mai tenen en compte: que hi ha moltes unitats de mesura en web per definir el mida de la tipografia. Com ems, rems, píxels, i punt view-port (% de la pantalla). Aquest últim permet que la tipografia creixi alhora que la pantalla d’una manera molt més fluida i que el disseny sigui molt més fi.

Repassa errades que hem d’evitar quan dissenyem un web. Parla del contrast, de quan els enllaços no es distingeixen, ens dóna eines per comprovar si el nostre web passa el test de contrast, com ara: https://colorable.jxnblk.com. Ens diu que l’outline focus, encara que no ens n’agradi el resultat, és molt important no eliminar-lo: la navegació amb tabulador o amb lectors de pantalla ha d’estar sempre disponible. Si no, serà un problema navegar per a persones que necessiten aquests sistemes. En aquesta pàgina se n’explica la importància: http://www.outlinenone.com/

Tot acabant, parla dels colors a la web. Ens recomana una pàgina: https://www.colorhexa.com. També comenta les interaccions i el seu sentit: quan un botó està activat, desactivat, què passa amb el hover, i es queixa que moltes d’aquestes coses el dissenyador mai les defineix.

Ens hem quedat, doncs, amb unes quantes lliçons per aprendre i tenir en compte per portar a terme un disseny web i quines són les necessitats que té un programador.

SEO (Search Engine Optimization)

Avui, acabem l’assignatura de SEO (Search Engine Optimization) amb Rubén Alcaraz. A aquesta assignatura, hem après com millorar el posicionament d’una pàgina web a les pàgines de resultats dels motors de cerca, la importància que té fer un bon SEO, on es poden aplicar aquestes tècniques, com funcionen els motors de cerca, quina és la seva estructura i arquitectura per entendre i millorar el nostre posicionament web, les diferents estratègies que podem utilitzar i entendre com els usuaris ens cerquen per a poder triar bé les paraules clau per les quals volem competir.

Per posar en pràctica tots els coneixements teòrics hem intentat posicionar una imatge a Google des de la pàgina web que vam crear per a l’assignatura Disseny per a gestors de continguts.

Per fer aquesta pràctica hem utilitzat un plugin de WordPress anomenat Yoast, que ens ha ajudat a guiar-nos per poder posicionar la nostra imatge a Google. Hem après la importància que té el SEO-on page, i fer una bona optimització de la nostra pàgina, i el SEO–off page per a augmentar l’autoritat de la nostra pàgina a través d’enllaços interns i externs.

Com a pràctica final hem hagut d’auditar una pàgina web, analitzant el seu contingut, la densitat de paraules clau, com és la seva arquitectura de la informació, els seus aspectes tècnics i de rendiment. D’aquesta forma hem pogut analitzar i detectar els errors i punts de millora de la pàgina web en qüestió.

Anàlisi i Gestió de Publicacions Digitals

Ja hem acabat l’assignatura d’Anàlisi i Gestió de Publicacions Digitals impartida pel professor Diego Fernández. En ella hem realitzat una infografia que ens ha permès aprendre sobre arquitectura de la informació encarregada de l’estudi, anàlisi, organització, disposició i estructuració de la informació. També hem pogut treballar el disseny de la informació, en la qual hem hagut de representar d’una forma gràfica la informació i estructurar-la eficient i efectivament perquè pogués ser molt visual i entendre’s ràpidament.

Els resultats han estat molt diversos. S’han treballat inforgrafíes relacionades amb l’auge del cybercrim o la pirateria, una comparativa de les vendes en els mitjans online en el black friday, sobre les fake news, l’ús de les apps per a buscar parella, fins i tot  s’han preguntat si el print està morint.

Disseny Centrat en l’Usuari

En aquesta assignatura impartida pel professor Enric Mor, hem après a tenir una visió global de tots els aspectes que intervenen en el disseny centrat en l’usuari (DCU). Aquest es pot concebre com “la disciplina de la interacció persona-ordinador (IPO), la usabilitat i l’experiència d’usuari”.
A través de diferents activitats tant teòriques com pràctiques hem anat descobrint quins processos són claus en el DCU. Hem posat èmfasi en el valor de conèixer als usuaris a qui anirà destinat el nostre producte, les etapes i tècniques que el configuren, en saber aplicar el DCU en la definició dels nostres projectes, com fer una anàlisi correcte d’allò que volem dissenyar, i per últim com implementar i avaluar productes digitals interactius. En el nostre cas, el redisseny d’una pàgina web.

The Ideal Wallet

Aquesta activitat va ser la carta de presentació de l’assignatura. A través d’un exercici pràctic de design thinking per parelles, vam dissenyar una cartera a mida a partir d’un petit briefing que li fèiem a la nostra companya. D’aquesta manera fèiem valdre la importància de conèixer a l’usuari a qui va destinat el nostre producte. Per tant poder dissenyar a mida i buscar solucions reals als problemes plantejats de l’usuari.

Lost & Found

Durant aquesta activitat realitzada per grups, vam aprendre a utilitzar diagrames de flux per al disseny d’una app. L’objectiu d’aquesta pràctica era treballar de manera col·lectiva el recorregut més lògic que permetés reportar, buscar o trobar una mascota perduda.

Spaghetti Marshmallow Challange

Aquesta va ser l’última activitat pràctica que vam realitzar a l’assignatura. La seva finalitat era treballar el design thinking per a practicar el prototipatge en col·lectiu podent testejar allò que construeixes a través de prova i error de manera col·lectiva. L’objectiu d’aquesta activitat era crear una estructura que s’aguantés amb 20 espaguetis crus i 1 metre de cinta, 1 metro de cordill i un Marshmellow a la punta. Tot un repte!