Categoria: Treball Final de Màster

El projecte “Convex. Sobre drogues”, Treball Final de Màster de Paula Terra (http://paulaterrabosch.com/), tutoritzat per Martí Ferré, és una publicació editorial centrada en el món de les drogues. Es caracteritza per l’enfoc

i la perspectiva des dels quals s’ofereixen els continguts, tractant un tema tabú amb total transparència. Cada monogràfic aborda una droga diferent, proporcionant informació obertament i sense perjudicis.

Es pretén oferir un tipus de contingut que permeti generar un impacte emocional al lector, sense que la pròpia publicació divulgui directament la prohibició de les drogues, sinó que siguin els propis continguts i el tractament gràfic els que facin reflexionar a l’usuari sobre el consum d’aquestes substàncies i els efectes negatius que comporten.

A partir de la sèrie de monogràfics “Convex” també s’ha conceptualitzat i desenvolupat el material gràfic i comunicatiu per unes jornades informatives sobre drogues; «En la nada», unes jornades que concerneixen el tema de les drogues des de la mateixa perspectiva que ho fan les publicacions (amb un to informatiu però reflexiu).

El projecte “Unplugged”, Treball Final de Màster de Rosa María De los Heros, tutoritzat per Martí Ferré, és una publicació per a una sèrie de retirs de cap de setmana amb activitats creatives induides a partir de l’analògic. Parteix de la base que el món actual està fortament alimentat per imputs digitals i que les pauses analògiques són absolutament necessàries i essencials per al benestar de les persones. Partint d’aquesta base, l’objectiu del projecte és escriure un manifest per “Unplugged” i, posteriorment, dissenyar una sèrie de publicacions que il·lustrin i comuniquin aquesta declaració.

Tenint en compte que els manifestos acostumen a tenir com a propòsit cridar a l’acció, ha estat fonamental incorporar la interacció en la concepció del disseny, proporcionant una via per a una resposta potencial o intervenció de l’usuari.

El projecte “Duedate”, Treball Final de Màster de Paula Lavergne, tutoritzat per Diego Fernández, és una aplicació que connecta a l’usuari als seus supermercats preferits per evitar el desaprofitament massiu de menjar. Sorgeix de la necessitat de revisitar com a consumidors la manera que tenim de comprar i consumir aliments i ser conscients de la nostra responsabilitat com a individus davant aquest gran problema, la fam en el món.

El projecte editorial “El canto del búho”, Treball Final de Màster de Leo Kulisevsky, tutoritzat per Martí Ferré, no pretén tractar el tema de la Guerra Civil espanyola d’una manera historiogràfica, sinó submergir a aquell que el vegi i llegeixi en una atmosfera de foscor i sensacions, i poder, també, portar al carrer i reobrir aquest tema tan amagat per part de l’Estat espanyol i les institucions.

“El canto del búho” és una publicació i cartells que intenten suscitar en l’espectador una reflexió entorn de la Guerra Civil espanyola i com aquesta s’ha anat oblidant al llarg dels anys.

Els passats 9, 10 i 12 de setembre es van presentar un total de 19 Treballs Fi de Grau del Màster en Disseny Gràfic, davant uns tribunals constituïts per Xavier Alamany, Raimon Botey, Anna Fuster, Lluc Massaguer, Carles Murillo i Núria Vila.

En aquesta edició les presentacions es van realitzar a l’Espai cultural EINA Barra de Ferro, on també es va poder visitar una exposició amb tots els treballs.

Hem estimat la vida és un projecte editorial centrat en la manca de parts de vida en la memòria d’una persona que pateix Alzheimer.

És important evidenciar els efectes que deixa la malaltia en la ment del pacient i més important és encara dissenyar un sistema que permeti preservar els records a qui ja no ho pot fer. Aquests són els dos reptes que ens fem a l’hora d’iniciar el projecte. Parteix de la idea inicial de crear un treball centrat en la conceptualització i en la força emocional del disseny gràfic.

Hem estimat la vida vol emocionar, vol provocar sentiments i, a través de recursos gràfics, viure què és l’Alzheimer. D’aquesta manera, s’apropa una realitat cada vegada més present a la nostra societat i que en qualsevol moment ens pot afectar a nosaltres.

Aquest projecte té com a objectiu dissenyar un sistema de preservar els records, poder recuperar aquells perduts i poder-los reviure a través de les històries de familiars i amics.
En segona instància, també té com a objectiu apropar la malaltia a qui encara no la coneix de prop. És un projecte per a tots i especialment per a les parelles, fills i néts d’un malalt d’Alzheimer. Però sobretot és un homenatge a les històries de totes les persones que ja no poden recordar fragments de qui són i és una manera de conservar les seves vivències.

FIERA és una fira (fictícia) que reuneix la llibertat creativa de l’escena fanzinera amb la força i la responsabilitat de la lluita feminista.

El projecte es planteja des del terreny comú de tots dos mons: el fer-se amb la paraula, sortejant la censura i creant comunitat. Compta a més amb les característiques pròpies de cadascun: del feminisme, la protesta i les cures, i de l’autoedició, l’irreverent i el mutant.

El treball consisteix a crear la identitat gràfica per a aquesta fira de fanzines centrada en abordar temàtiques de gènere, i que serviria com a plataforma des de la qual lluitar, reivindicar i celebrar. Al tractar-se d’un projecte d’identitat gràfica, engloba des del disseny editorial fins al disseny web, passant per logos, tipografies i materials.

Al ser una fira de fanzines és lògic que tingui un aire DIY i que gran part del pes recaigui en la il·lustració. Que sigui trash sense ser cutre i que la il·lustració convisqui amb el disseny és l’altre gran repte de la feina.

El projecte busca participar de la visibilització de la lluita feminista, i ho fa emparellant-la amb el món de l’autoedició. Totes dues, indomables, comparteixen una sèrie d’elements comuns, trobant-se sovint, però poques vegades reunides en un espai propi. FIERA constitueix una opció perquè això succeeixi, unint el millor de cada àmbit per a un resultat revolucionari.

“Líneas franqueadas” són unes jornades (fictícies) itinerants sobre la violència d’estat. Unes jornades on l’espectador, mitjançant una exposició i la seva respectiva aplicació, interioritza la lògica i magnitud del paper jugat per l’estat espanyol des de 1960 fins els nostres dies. L’objectiu del projecte serà visibilitzar i representar la violència d’estat mitjançant una exposició espacial.

Una exposició efímera, lligada a unes jornades itinerants realitzades en l’espai públic. Aquesta exposició seria la peça fonamental de les jornades, des del qual es construiria tota la identitat.

L’espai es farà servir com a recurs principal per construir la direcció del relat, mitjançant cinc àrees circulars i concèntriques, que representaran les diverses intensitats de la violència.

En elles, cada succés es simbolitzarà mitjançant un tòtem, mentre que l’espai central constituirà l’espai de les jornades. Mitjançant aquesta disposició espacial, s’aconsegueix determinar la direcció en què l’espectador realitza la trajectòria independentment de per on vagi, i controlar la línia o desenvolupament del relat.

Mitjançant la gràfica aplicada, es comunicaran els quatre mètodes de violència abans especificats, amb l’objectiu que l’espectador sigui capaç d’identificar-los a ull nu. L’element principal seran les cares dels individus als quals pertany el succés, a la mateixa escala totes, amb l’eix de la mirada a 1m d’alçada. Partint d’aquesta base, cada mètode s’ha d’expressar emprant un recurs gràfic principal divers: imatge, color, material o tipografia.

A part de l’exposició física i dels pòsters, s’ha dissenyat una app on es podrà visitar l’exposició virtualment i obtenir informació multimèdia.

La literatura femenina té el seu propi univers i, més enllà de la discriminació que solen sofrir les dones en diversos àmbits de la vida, han estat moltes les escriptores que han pogut imposar-se en la consideració universal. Per això, aquest projecte pretén visibilitzar i apropar la literatura feta per dones a un públic interessat tant per la pròpia literatura o el disseny editorial.

Es tracta d’una recopilació de 8 escriptores de finals del segle XIX que es van veure obligades a canviar la seva identitat per la masculina. Per tal de poder publicar les seves obres les varen firmar amb un pseudònim masculí i des de llavors van ser conegudes per aquest.