Categoria: Treball Final de Màster

Hem estimat la vida és un projecte editorial centrat en la manca de parts de vida en la memòria d’una persona que pateix Alzheimer.

És important evidenciar els efectes que deixa la malaltia en la ment del pacient i més important és encara dissenyar un sistema que permeti preservar els records a qui ja no ho pot fer. Aquests són els dos reptes que ens fem a l’hora d’iniciar el projecte. Parteix de la idea inicial de crear un treball centrat en la conceptualització i en la força emocional del disseny gràfic.

Hem estimat la vida vol emocionar, vol provocar sentiments i, a través de recursos gràfics, viure què és l’Alzheimer. D’aquesta manera, s’apropa una realitat cada vegada més present a la nostra societat i que en qualsevol moment ens pot afectar a nosaltres.

Aquest projecte té com a objectiu dissenyar un sistema de preservar els records, poder recuperar aquells perduts i poder-los reviure a través de les històries de familiars i amics.
En segona instància, també té com a objectiu apropar la malaltia a qui encara no la coneix de prop. És un projecte per a tots i especialment per a les parelles, fills i néts d’un malalt d’Alzheimer. Però sobretot és un homenatge a les històries de totes les persones que ja no poden recordar fragments de qui són i és una manera de conservar les seves vivències.

FIERA és una fira (fictícia) que reuneix la llibertat creativa de l’escena fanzinera amb la força i la responsabilitat de la lluita feminista.

El projecte es planteja des del terreny comú de tots dos mons: el fer-se amb la paraula, sortejant la censura i creant comunitat. Compta a més amb les característiques pròpies de cadascun: del feminisme, la protesta i les cures, i de l’autoedició, l’irreverent i el mutant.

El treball consisteix a crear la identitat gràfica per a aquesta fira de fanzines centrada en abordar temàtiques de gènere, i que serviria com a plataforma des de la qual lluitar, reivindicar i celebrar. Al tractar-se d’un projecte d’identitat gràfica, engloba des del disseny editorial fins al disseny web, passant per logos, tipografies i materials.

Al ser una fira de fanzines és lògic que tingui un aire DIY i que gran part del pes recaigui en la il·lustració. Que sigui trash sense ser cutre i que la il·lustració convisqui amb el disseny és l’altre gran repte de la feina.

El projecte busca participar de la visibilització de la lluita feminista, i ho fa emparellant-la amb el món de l’autoedició. Totes dues, indomables, comparteixen una sèrie d’elements comuns, trobant-se sovint, però poques vegades reunides en un espai propi. FIERA constitueix una opció perquè això succeeixi, unint el millor de cada àmbit per a un resultat revolucionari.

“Líneas franqueadas” són unes jornades (fictícies) itinerants sobre la violència d’estat. Unes jornades on l’espectador, mitjançant una exposició i la seva respectiva aplicació, interioritza la lògica i magnitud del paper jugat per l’estat espanyol des de 1960 fins els nostres dies. L’objectiu del projecte serà visibilitzar i representar la violència d’estat mitjançant una exposició espacial.

Una exposició efímera, lligada a unes jornades itinerants realitzades en l’espai públic. Aquesta exposició seria la peça fonamental de les jornades, des del qual es construiria tota la identitat.

L’espai es farà servir com a recurs principal per construir la direcció del relat, mitjançant cinc àrees circulars i concèntriques, que representaran les diverses intensitats de la violència.

En elles, cada succés es simbolitzarà mitjançant un tòtem, mentre que l’espai central constituirà l’espai de les jornades. Mitjançant aquesta disposició espacial, s’aconsegueix determinar la direcció en què l’espectador realitza la trajectòria independentment de per on vagi, i controlar la línia o desenvolupament del relat.

Mitjançant la gràfica aplicada, es comunicaran els quatre mètodes de violència abans especificats, amb l’objectiu que l’espectador sigui capaç d’identificar-los a ull nu. L’element principal seran les cares dels individus als quals pertany el succés, a la mateixa escala totes, amb l’eix de la mirada a 1m d’alçada. Partint d’aquesta base, cada mètode s’ha d’expressar emprant un recurs gràfic principal divers: imatge, color, material o tipografia.

A part de l’exposició física i dels pòsters, s’ha dissenyat una app on es podrà visitar l’exposició virtualment i obtenir informació multimèdia.

La literatura femenina té el seu propi univers i, més enllà de la discriminació que solen sofrir les dones en diversos àmbits de la vida, han estat moltes les escriptores que han pogut imposar-se en la consideració universal. Per això, aquest projecte pretén visibilitzar i apropar la literatura feta per dones a un públic interessat tant per la pròpia literatura o el disseny editorial.

Es tracta d’una recopilació de 8 escriptores de finals del segle XIX que es van veure obligades a canviar la seva identitat per la masculina. Per tal de poder publicar les seves obres les varen firmar amb un pseudònim masculí i des de llavors van ser conegudes per aquest.

En el temps present, la humanitat posseeix l’accés més ampli a la informació que s’hagi tingut mai, però cada vegada és més freqüent sentir veus des de diverses àrees del coneixement, parlar de la ‘era de la desinformació’ o neologismes com ‘Postveritat’ i ‘infoxicació’. Deixar de banda els fets objectius per apel·lar a l’emocions, creences o desitjos del públic s’ha convertit en la fi dels mitjans de comunicació. Aquesta és una problemàtica global i s’ha d’abordar des totes les disciplines que intervenen en l’acte de comunicar una notícia.

Un àmbit que trobo rellevant, és el disseny de la interacció, directament relacionat amb la part emocional en la recepció i assimilació de la notícia. És un paper clau del disseny digital aclarir la presentació de la informació enmig d’aquest caos mediàtic i comunicatiu.

Aquest projecte d’investigació cavilarà sobre la particular experiència de llegir un diari en línia. Redissenyant aquesta pràctica per mitjà de la interfície i l’arquitectura de la informació. Les conclusions seran aplicades a un producte existent, per ensenyar un resultat final.

Elaboració d’un catàleg de patrimoni i la seva posterior campanya de difusió dins d’un context de conflicte social, tot agafant com a cas concret el Prat de Llobregat, però amb la idea que pugui ser utilitzat a altres territoris amb problemàtiques similars.

Els objectius principals del projecte són posar en valor edificis enderrocats, en perill o descatalogats i involucrar a la població en el procés de creació d’aquest nou catàleg. Els materials generats i la seva campanya de difusió tenen la voluntat no només de visibilitzar elements que hagin quedat fora del catàleg “oficial”, sinó de ser una eina de pressió i denúncia cap a administracions amb una manca de sensibilitat cap a elements de valor històric i social.

Els passats 12, 13 i 14 de setembre es van realitzar les presentacions públiques dels Treballs Final de Màster del Màster en Disseny Gràfic del curs 2015/2016.

Tanquem un curs contents amb els resultats obtinguts i en comencem un de nou el dia 26 de setembre, amb les piles carregades.

EXPOSICIÓ DE PROJECTES DEL MÀSTER EN DISSENY GRÀFIC

El passat 3 de decembre es va inaugurar l’exposició “He vingut aquí a parlar de _”  que recull els resultats de les dues passades edicions del Màster en Disseny Gràfic d’Eina, pel qual han passat alumnes de disciplines molt dispars que han aportat la seua visió, junt a l’aprenentatje de tot l’any, aplicat al disseny gràfic.

El resultat ha donat una exposició molt interessant on es pot veure el disseny gràfic aplicat a web, editorial, poster, video… entre altres suports. Aquesta exposició estará oberta fins el 15 de gener de 2016 a EINA Espai barra de ferro.