El 28 de maig ens va visitar Núria Saban, ex-alumna d’Eina, “Web developer, Frontendpadawan, html, css, js”. Així és com es defineix a la seva web. Ens va explicar quins havien estat els seus passos fins assolir el que havia somiat: ser membre de Llos&. A l’acabar la carrera, es va iniciar en un estudi d’arquitectura durant cinc anys, treballant com a maquetadora. Després, va estar dos anys pel seu compte amb diversos clients, com la Fundació Mies van der Rohe. Cansada de la pluriocupació, va decidir llençar-se de cap a la programació i al món web, que era el que més li agradava. Així va entrar a Llos&.
La seva intervenció comença amb els problemes que sorgeixen amb els dissenyadors gràfics. Ens fa una llista de quins són els aspectes bàsics que un dissenyador hauria de detallar al seu treball perquè a programació poguessin començar bé sense que després hi hagi molts canvis. Per al desenvolupament d’un lloc web, el format en que arriba un projecte al programador és molt important.
Ens mostra els avantatges que té el programa Sketch per a la seva feina. També ens comenta que els dissenyadors tampoc pensen en les diferents mesures de pantalla de cada dispositiu (els media queries, les alçades i amplades de pantalla, molt diferents en cada dispositiu). “Si saps quines aplicacions poden tenir els media queries i jugar-hi, et marques una web molt més guai”, ens diu la Núria. Ens explica també que dissenya segons el criteri mobile first, és a dir, que el disseny es basa en la versió per a mòbil. A partir d’aquest, va afegint media queries segons vagi creixent l’amplada de la pantalla.
Ens explica que l’accessibilitat és molt important, no només per a aquells qui la necessiten, sinó per a tothom: navegar per la web seria molt més còmode per a tots. Arrel d’això, ens parla de tipografia i adverteix que en un lloc web no pot utilitzar-se tipografia de menys de 16 px. I, si n’hi ha, ha de ser per a coses molt secundàries. També ens comenta una altra cosa que els dissenyadors mai tenen en compte: que hi ha moltes unitats de mesura en web per definir el mida de la tipografia. Com ems, rems, píxels, i punt view-port (% de la pantalla). Aquest últim permet que la tipografia creixi alhora que la pantalla d’una manera molt més fluida i que el disseny sigui molt més fi.
Repassa errades que hem d’evitar quan dissenyem un web. Parla del contrast, de quan els enllaços no es distingeixen, ens dóna eines per comprovar si el nostre web passa el test de contrast, com ara: https://colorable.jxnblk.com. Ens diu que l’outline focus, encara que no ens n’agradi el resultat, és molt important no eliminar-lo: la navegació amb tabulador o amb lectors de pantalla ha d’estar sempre disponible. Si no, serà un problema navegar per a persones que necessiten aquests sistemes. En aquesta pàgina se n’explica la importància: http://www.outlinenone.com/
Tot acabant, parla dels colors a la web. Ens recomana una pàgina: https://www.colorhexa.com. També comenta les interaccions i el seu sentit: quan un botó està activat, desactivat, què passa amb el hover, i es queixa que moltes d’aquestes coses el dissenyador mai les defineix.
Ens hem quedat, doncs, amb unes quantes lliçons per aprendre i tenir en compte per portar a terme un disseny web i quines són les necessitats que té un programador.
