Hem estimat la vida és un projecte editorial centrat en la manca de parts de vida en la memòria d’una persona que pateix Alzheimer.

És important evidenciar els efectes que deixa la malaltia en la ment del pacient i més important és encara dissenyar un sistema que permeti preservar els records a qui ja no ho pot fer. Aquests són els dos reptes que ens fem a l’hora d’iniciar el projecte. Parteix de la idea inicial de crear un treball centrat en la conceptualització i en la força emocional del disseny gràfic.

Hem estimat la vida vol emocionar, vol provocar sentiments i, a través de recursos gràfics, viure què és l’Alzheimer. D’aquesta manera, s’apropa una realitat cada vegada més present a la nostra societat i que en qualsevol moment ens pot afectar a nosaltres.

Aquest projecte té com a objectiu dissenyar un sistema de preservar els records, poder recuperar aquells perduts i poder-los reviure a través de les històries de familiars i amics.
En segona instància, també té com a objectiu apropar la malaltia a qui encara no la coneix de prop. És un projecte per a tots i especialment per a les parelles, fills i néts d’un malalt d’Alzheimer. Però sobretot és un homenatge a les històries de totes les persones que ja no poden recordar fragments de qui són i és una manera de conservar les seves vivències.

FIERA és una fira (fictícia) que reuneix la llibertat creativa de l’escena fanzinera amb la força i la responsabilitat de la lluita feminista.

El projecte es planteja des del terreny comú de tots dos mons: el fer-se amb la paraula, sortejant la censura i creant comunitat. Compta a més amb les característiques pròpies de cadascun: del feminisme, la protesta i les cures, i de l’autoedició, l’irreverent i el mutant.

El treball consisteix a crear la identitat gràfica per a aquesta fira de fanzines centrada en abordar temàtiques de gènere, i que serviria com a plataforma des de la qual lluitar, reivindicar i celebrar. Al tractar-se d’un projecte d’identitat gràfica, engloba des del disseny editorial fins al disseny web, passant per logos, tipografies i materials.

Al ser una fira de fanzines és lògic que tingui un aire DIY i que gran part del pes recaigui en la il·lustració. Que sigui trash sense ser cutre i que la il·lustració convisqui amb el disseny és l’altre gran repte de la feina.

El projecte busca participar de la visibilització de la lluita feminista, i ho fa emparellant-la amb el món de l’autoedició. Totes dues, indomables, comparteixen una sèrie d’elements comuns, trobant-se sovint, però poques vegades reunides en un espai propi. FIERA constitueix una opció perquè això succeeixi, unint el millor de cada àmbit per a un resultat revolucionari.

“Líneas franqueadas” són unes jornades (fictícies) itinerants sobre la violència d’estat. Unes jornades on l’espectador, mitjançant una exposició i la seva respectiva aplicació, interioritza la lògica i magnitud del paper jugat per l’estat espanyol des de 1960 fins els nostres dies. L’objectiu del projecte serà visibilitzar i representar la violència d’estat mitjançant una exposició espacial.

Una exposició efímera, lligada a unes jornades itinerants realitzades en l’espai públic. Aquesta exposició seria la peça fonamental de les jornades, des del qual es construiria tota la identitat.

L’espai es farà servir com a recurs principal per construir la direcció del relat, mitjançant cinc àrees circulars i concèntriques, que representaran les diverses intensitats de la violència.

En elles, cada succés es simbolitzarà mitjançant un tòtem, mentre que l’espai central constituirà l’espai de les jornades. Mitjançant aquesta disposició espacial, s’aconsegueix determinar la direcció en què l’espectador realitza la trajectòria independentment de per on vagi, i controlar la línia o desenvolupament del relat.

Mitjançant la gràfica aplicada, es comunicaran els quatre mètodes de violència abans especificats, amb l’objectiu que l’espectador sigui capaç d’identificar-los a ull nu. L’element principal seran les cares dels individus als quals pertany el succés, a la mateixa escala totes, amb l’eix de la mirada a 1m d’alçada. Partint d’aquesta base, cada mètode s’ha d’expressar emprant un recurs gràfic principal divers: imatge, color, material o tipografia.

A part de l’exposició física i dels pòsters, s’ha dissenyat una app on es podrà visitar l’exposició virtualment i obtenir informació multimèdia.